Betiri Olhondo
Betiri Olhondo és un dels molts poetes populars que van concórrer als concursos de jocs florals que el mecenes Antoine Abbadia va crear i financiar a partir de 1851. No es coneix cap altra composició d'aquest autor ni es té cap notícia de la seva vida, cosa que fa que alguns estudiosos afirmin que es tracta d'un seudònim, probablement de J. B. Elizanburu.
Antoine Abbadia va néixer en una rica família d'origen irlandès. Astrònom i geògraf, va fer nombrosos viatges, i se li atribueix l'exploració d'Etiopia. Retirat al País Basc, d'on era la seva mare, va viure una vida lliurada a la promoció del folklore i de la llengua basca. Encara que fossin de tema imposat i molt poc transparents en el seu funcionament, els seus concursos van encaminar una transició del poema improvitzat i anecdòtic al poema de pretensió literària.
EL MARINER
Betiri Olhondo , 1863
Damunt una coma
Coberta de roures,
La meva casa és en un bell paratge,
Visc en un palau d'aire,
En són incomptables les portes i finestres
També els forats!
Quants passadissos?... Moltes escletxes!
Tinc salut
I propietats...
Al mar tonyines, al cel grulles...
De Donibane Lohitzune fins a Amèrica
Per tot arreu s'estenen
Els meus treballs,
Mentres hi hagi gra no s'atura el meu molí,
Mai no m'hi falti aigua!
Per a passejar,
Per distreure'm,
Hi ha una barca al meu servei.
De qui és i on va
És una cosa que no m'incumbeix.
En aquelles coses
No perdo els dies feiners,
I encara menys quan és festa.
Morir a terra ferma
O al mar,
A fi de comptes és el mateix.
Si l'ànima la tinc en pau,
Que m'enterrin a la panxa d'un peix
A mi què m'ha de fer?
El bon mariner viu content així.
Tinc set! Passeu-me l'ampolla!
Traducció: Toni Strubell
Versió original: MARINELA
© Betiri Olhondo
© Traducció: Toni Strubell