CANÇÓ DE MOSSÈN BERNAT ETXAPARE

        Bernat Etxepare , 1545

 

 

Mossèn Bernat, veient com t'han anat les coses,

Podries haver-te abstingut d'anar a Bearn.

 

No hi ha escapatòria possible en allò que ha de succeir;

Jo no tenia més culpa que la de fer el bé,

I m'ha arribat la injustícia per on menys l'esperava.

M'han acusat davant el rei, essent innocent.

 

El rei em va avisar que hi acudís tot d'una;

Vaig sentir que estava enutjat, però la culpa no n'era meva.

No vaig creure que els meus enemics tinguessin tanta maldat;

Hi vaig anar perquè no en pensava fugir essent inncocent.

 

Si no hi hagués anat, em declarava culpable,

demostrava la certesa del què se m'imputava.

Si la justícia m'hagués escoltat avui seria lliure,

però com que no va succeir així, em reca d'haver-hi anat.

 

Escarmentar en mal aliè és gran saviesa,

Aprenguin de mi tots els qui tinguin enemics:

Busquin un bon recer mentre portin avantatge,

Perquè sempre és preferible allunyar-se del perill.

 

Jo mateix em vaig lliurar a mans dels meus enemics.

Tot el bé que vaig fer, ara, és prova de delicte.

Si no hagués estat a la seva mercè, m'hi assistiria el dret,

Però encara que fes miracles, ara és meva tota la culpa.

 

Ningú no es troba a estalvi del fals testimoni;

Així és com van condemnar a mort el mateix Déu.

No ens estranyi, perquè som pecadors,

si ens acusen injustament.

Tinguem paciència i que Déu ens ajudi,

Ell castigarà qui obri amb maldat.

 

Senyor, tu ets el jutge de debò ,

iguals són davant teu el gran i el petit.

Algú ha obrat foscament contra meu,

Et prego que el perdonis, i facis que m'ajudi la veritat.

 

Senyor, defèn-me del poder dels meus enemics,

I si veig que els meus s'alegren per ma desgràcia,

Fes que pugui veure'ls castigats per la teva mà,

Perquè no es mofin de mi, com pretenen.

 

Senyor, he comès pecat contra teu,

no vulguis castigar-me'n aquí, t'ho prego.

Al rei, que jo sàpiga, no l'he ofès

Perquè hagi de ser aquí captiu.

 

Si vols castigar-me per haver-te ofès,

I posar el rei i la seva cort contra meu,

Lloaré de bon grat la teva acció

i portaré amb paciència el càstig dels meus enemics,

per tal que, sofrint aquí, la meva ànima se salvi.

Allò que ells mereixin, decideix-ho tu.

 

Tots els nostres mals són voluntat de Déu

I és ell qui els permet per un bé més gran.

Si jo no fos així, potser hauria mort.

Els enemics m'han beneficiat creient que em perdien.

 

Alguns d'ells han mort i jo continuo viu.

Com crec haver obrat bé defenso el meu honor,

el bé arribarà com ho va fer el mal:

qui no ha vist el mal no sap el que és el bé.

 

Ens salvarem tot fent el bé, patint el mal;

jo no havia provat la desgràcia i la misèria,

i ara sé que Déu no vol condemnar-me,

quan ha decidit fer-me sofrir aquí.

Al foc es purifica el bon or.

 

Si no em vulgués per a ell, no m'hagués castigat,

el pare acostuma corregir el seu fill estimat.

El bon gra cal netejar-lo abans de guardar,

Déu sens dubte ha fet això mateix amb mi.

 

Mossèn Bernat, pensa que si la presó és dura,

Molt més dur és l'infern.

Aquí tu tens qui et consoli, ells no tenen ningú,

aquí aviat acabarà el teu càstig, el d'ells no mai.

 

Aquí no tens més patiment que el desig de sortir-ne lliure,

ells tenen el suplici del foc etern,

grandiós, espantós suplici sense treva.

Recorda-ho, i tindràs paciència.

 

Vas ser conseller d'altri, ara aconsellat tu mateix.

Quan t'afligeixi aquesta pena, recorda l'altra.

Si la poguessis evitar amb la que pateixes,

Hauràs invertit el teu temps sàviament.

 

Perquè donaries bons consells a qui fos al teu lloc,

ara has de ser capaç d'aconsellar-te tu mateix,

que no et passi com a l'espelma:

il.lumina els altres i es consumeix ella mateixa.

 

Si és gran la injustícia que s'ha comès contra teu,

Encomana't del tot a Déu.

Ell repartirà a tothom el que es mereix:

càstig als malvats, glòria als soferts.

 

No et condemnis tu mateix guardant-ne rancúnia,

desitjant la perdició del malvat,

perquè fas una gran injúria a Déu:

a ell el converteixes en botxí, i a tu en jutge.

 

En qualsevol punt que jutgis els teus enemics,

estàs condemnant-te tu mateix,

i no hi tindràs cap excusa.

Que el teu dit assenyali sempre la bondat.

 

Senyor, he de demanar-te un gran favor:

en aquesta ciutat molt gent mor a la forca.

Perquè no mori en presó essent innocent,

procura, t'ho prego, que surti d'aquí amb vida,

perquè els meus enemics no es mofin de mi:

«Va morir a la presó perquè era culpable».

 

Així com la llibertat és el més gran dels béns,

És el més gran dels mals estar empresonat.

Que ningú, us ho adverteixo, sigui tan ingenu com jo,

ni cregui cada paraula que l'home digui.

Senyor, defèn-me en el meu dret.

 

Amén.

 

 

Traducció: Toni Strubell

Versió original: MOSEN BERNAT ETXEPAREREN KANTUIA

 

© Bernat Etxepare    

© Traducció: Toni Strubell