Els bascos s’autoanomenen «euskaldunak», és a dir, els parlants de la llengua «euskara».

        El País Basc es troba als Pirineus, a cavall entre els estats francès i espanyol, al costat del mar Cantàbric, formant el Golf de Biscaia.

        A l’antigor, la llengua basca va tenir una extensió més gran que no l’actual: molts topònims pirenaics són bascos, com ara «Aran», que en euskara vol dir «vall» precisament. Als seus estudis sobre l’origen de la llengua catalana, Josep Maria Badia i Margarit va afirmar que l’euskara arribava fins Andorra i el Pallars.

        La nostra llengua ­sonora, dolça, regular— és una llengua illa, sense parents coneguts, clafissicada com a preindoeuropea, i que no té cap relació estructural ni amb les llengües llatines ni amb les germàniques. Això fa que siguin molt nombrosos els estudiosos que hi han treballat i hi treballen.

        Considerada com a obstacle per a l’assimilació política, la nostra llengua ha estat secularment ridiculitzada, prohibida i perseguida pels poderosos i centralistes estats francès i espanyol. La Revolució francesa la va considerar enemiga de la llum i instrument de la reacció catòlica, Franco la va considerar enemiga de Déu i d’Espanya. No fa pas gaire, França es va negar a firmar la Carta de les Llengües Europees. L’any 2003, Egunkaria, l’únic diari en llengua basca, va ser clausurat i precintat per Madrid sense que cometés cap mena de delicte.

        L’euskara és una llengua de rica tradició oral, amb un notable conjunt de cançons, balades i contes que pertanyen al gran fons de la tradició europea.

        La literatura culta és relativament jove en euskara, perquè s’engega al segle XVI. Durant llargs anys a l’euskara li van mancar escoles i prestigi social, i els nostres principals escriptors, inevitablement, van ser capellans i frares.

        A mitjan segle XIX, en un esforç similar als Jocs Florals catalans, la poesia va començar a renovar-se notablement, donant pas en el segle XX a un fenomen que hom ha anomenat la Pizkundea, una mena de petita Renaixença de la nostra lírica, tallada en sec per l’alçament feixista de 1936.

        La literatura basca actual constitueix una petita però dinàmica indústria, amb una mitjana de tres-cents títols nous de ficció cada any. La poesia hi aporta una trentena. Tot i que la novel.la ha experimentat un gran reviscolament en els darrers vint anys, la poesia és, per la seva qualitat i per la seva pluralitat, l’expressió de la moderna consciència basca.