Del mateix autor:
Del mateix autor (+)
CRIDANT EN EL MOLL DE ZORROTZA
(1963)
SI PER DIR UNA VERITAT
(1963)
POESIA
(1963)
TRENQUEM LA CADENA
(1963)
Gabriel Aresti
(1933-1975)
Va néixer al si d'una família nacionalista no-bascoparlant, a Bilbao. Als catorze anys va començar a estudiar l'èuscar pel seu compte, llegint els clàssics i escoltant els improvitzadors. La seva poesia va evolucionar del simbolisme de la seva joventut a la crítica social de la seva maduesa, exercint una gran influència en la joventutat dels anys 60 i 70. El seu Harri eta Herri^ (Pedra i Poble, 1964) és el llibre fundacional de la moderna poesia civil basca, un equivalent a La pell de brau de Salvador Espriu. Crític, va polemitzar, va trencar amb el mite del basc creient, es va declarar obertament d'esquerres, va renovar també la cançó i el teatre... La seva mort, coincidint amb la fi del franquisme, tanca un cicle de la literatura basca.
LA CASA DEL MEU PARE
Gabriel Aresti , 1963
Defensaré
La casa del meu pare.
Contra els llops,
Contra la secada,
Contra la usura,
Contra la justícia,
Defensaré
La casa
Del meu pare.
Perdré
El bestiar,
Els horts,
Les pinedes;
Perdré
Els interessos,
Les rendes,
Els dividends,
Però defensaré la casa del meu pare.
Em treuran les armes
I amb les mans defensaré
La casa del meu pare;
Em tallaran les mans
I amb els braços defensaré
La casa del meu pare;
Em deixaran sense braços,
Sense espatlles
I sense pits,
I amb l'ànima defensaré
La casa del meu pare.
Moriré
Es perdrà la meva ànima,
Es perdrà la meva descendència,
Però la casa del meu pare
Seguirà dempeus.
Traducció: Toni Strubell
Versió original: NIRE AITAREN ETXEA
© Gabriel Aresti
© Traducció: Toni Strubell