Del mateix autor:
Del mateix autor (+)
CRIDANT EN EL MOLL DE ZORROTZA
(1963)
SI PER DIR UNA VERITAT
(1963)
POESIA
(1963)
LA CASA DEL MEU PARE
(1963)
Gabriel Aresti
(1933-1975)
Va néixer al si d'una família nacionalista no-bascoparlant, a Bilbao. Als catorze anys va començar a estudiar l'èuscar pel seu compte, llegint els clàssics i escoltant els improvitzadors. La seva poesia va evolucionar del simbolisme de la seva joventut a la crítica social de la seva maduesa, exercint una gran influència en la joventutat dels anys 60 i 70. El seu Harri eta Herri^ (Pedra i Poble, 1964) és el llibre fundacional de la moderna poesia civil basca, un equivalent a La pell de brau de Salvador Espriu. Crític, va polemitzar, va trencar amb el mite del basc creient, es va declarar obertament d'esquerres, va renovar també la cançó i el teatre... La seva mort, coincidint amb la fi del franquisme, tanca un cicle de la literatura basca.
TRENQUEM LA CADENA
Gabriel Aresti , 1963
Trenquem la cadena
Cantem plegats
Això és un fandango
Visca Berango
Com molts d'altres en el món,
Sóc una cap de panolla.
Ahir em vaig avorrir
De mestres i escoles.
Ja que sóc poeta,
No espero cap mena de cel.
Tinc nou cançons,
Quatre amb seny i cinc de boig.
Les banyes de la lluna
I els branquillons que en pengen.
No puc treure'm del cap
Els teus ulls clars.
Del cel ve la pedra.
Però d'on ve la llum?
En asquesta fosca nit
Veig la teva neta cara.
Gall vermell de març
Vingut d'enlloc,
Enviat per un jueu
Per alleujar la fam.
El sol a l'albada
Té mullats els seus raigs.
Molt barats es venen
Les opinions d'un basc.
La meva àvia em deia:
El teu pare ha begut,
Aneu a la taverna
I porteu-lo cap aquí.
El futur de la llengua basca
No és res segur.
Molt més tranquil
Camina el jueu pel món.
I si això no és així,
Que em fiquin en una carbassa.
Contes molt risibles
He contat jo a plaça.
Traducció: Toni Strubell
Versió original: APUR DEZAGUN KATEA
© Gabriel Aresti
© Traducció: Toni Strubell