Gabriel Aresti

    (1933-1975)

Va néixer al si d'una família nacionalista no-bascoparlant, a Bilbao. Als catorze anys va començar a estudiar l'èuscar pel seu compte, llegint els clàssics i escoltant els improvitzadors. La seva poesia va evolucionar del simbolisme de la seva joventut a la crítica social de la seva maduesa, exercint una gran influència en la joventutat dels anys 60 i 70. El seu Harri eta Herri^ (Pedra i Poble, 1964) és el llibre fundacional de la moderna poesia civil basca, un equivalent a La pell de brau de Salvador Espriu. Crític, va polemitzar, va trencar amb el mite del basc creient, es va declarar obertament d'esquerres, va renovar també la cançó i el teatre... La seva mort, coincidint amb la fi del franquisme, tanca un cicle de la literatura basca.